Carles Belda: 24 RUMBES PER DIATÒNIC
- Detalls
- Categoria: Notícies
- Creat el Divendres, 04 Desembre 2015 00:12
- Escrit per perepau
| Salutació. L’enhorabona al diatonisme català. El diatonisme és –a hores d’ara- una planta pròdiga de l’acordionitat. Un arbre de bona planta que va arrelant amb força, agradós de la terra nostra. A cops de manxa va arrelant i -com qui diu- a cops de vent es despentina. Es despentina i canta, primfila, s’enamora, esbufega, gemega i crida. Tot això fa el diatònic, i després mandreja, ara mandreja i ara festeja, murri com ningú. Dir que festeja és poc, veieu com és, provocant, incitant, disbauxant, tarambana de mena, manxa de l’infern. Orígens. Un bon dia em vaig trobar al llindar d’aquest petit univers de l’acordionitat i vaig entrar-hi decidit, no gaire conscient que emprenia viatge pel viarany del diatonisme, un autèntic submón -declarat independent- amb constitucions pròpies i una llei perdurable: la bisonoritat. Un quart de segle he maldat solcant camins i dreceres, travessant alguns deserts, jardins i ciutats enteres. De tot el que he anat trobant puc dir-vos -sense maldat- que la més gran meravella, és la bisonoritat. Referents. Deambulant erràtic pel submón inefable de l’estira i arronsa, ensopego amb tot d’éssers, mig rurals i mig urbans, decididament enderiats amb el giny Portàtil embotonat. Éssers que, a dalt de les muntanyes, es multipliquen i conflueixen en trobades internacionals. Veig, en aital bell panorama, estergir connexions ancestrals, empalmant les nits i els dies en gran festa Pobletana. Del cim estant trobí la Musa, els minairons a la Plana, i pels racons, galiMaties. Testimoni. El 1997 vaig autoeditar el recull 24 Masurques Diatòniques Progressives. La portada, un linòleum de l'autor, tirada (aprox.) 70 originals numerats. Peramoralart Edicions. Relligat a casa. Després en vingueren dues edicions més, amb espiral i sedé incorporat, fins arribar a la versió 2.0 que hom pot trobar al web diatonic.cat. Per amor a l’art es fan petites coses i si tenim sort -amb el pas del temps- n’anem veient les transformacions. Que tinguem sort –doncs- puig que La Mare (de Déu) dels Ous ens estima, i és clar i manifest que vivim -i gaudim- en Terra d’espores. Terra d’espores que em fa avinent aquella dita: ‘cada acordionista és com un bolet’. Sí senyor, una dita que la va dir -i la va explicar amb molt bones raons- l’autor d’aquest quadern que teniu a les mans, a qui avui, amb orgull i reverència, passo aquest testimoni. Perepau Ximenis
|
|
|
