Inici

Carles Belda: 24 RUMBES PER DIATÒNIC

Salutació. L’enhorabona al diatonisme català. El diatonisme és –a hores d’ara- una planta pròdiga de l’acordionitat. Un arbre de bona planta que va arrelant amb força, agradós de la terra nostra. A cops de manxa va arrelant i -com qui diu- a
cops de vent es despentina. Es despentina i canta, primfila, s’enamora, esbufega, gemega i crida. Tot això fa el diatònic, i després mandreja, ara mandreja i ara festeja, murri com ningú. Dir que festeja és poc, veieu com és, provocant, incitant, disbauxant, tarambana de mena, manxa de l’infern.

Orígens. Un bon dia em vaig trobar al llindar d’aquest petit univers de l’acordionitat i vaig entrar-hi decidit, no gaire conscient que emprenia viatge pel viarany del diatonisme, un autèntic submón -declarat independent- amb constitucions pròpies i una llei perdurable: la bisonoritat. Un quart de segle he
maldat solcant camins i dreceres, travessant alguns deserts, jardins i ciutats enteres. De tot el que he anat trobant puc dir-vos -sense maldat- que la més gran meravella, és la bisonoritat.

Referents. Deambulant erràtic pel submón inefable de l’estira i arronsa, ensopego amb tot d’éssers, mig rurals i mig urbans, decididament enderiats amb el giny Portàtil embotonat. Éssers que, a dalt de les muntanyes, es multipliquen i conflueixen en trobades internacionals. Veig, en aital bell panorama, estergir connexions ancestrals, empalmant les nits i els dies en gran festa Pobletana. Del cim estant trobí la Musa, els minairons a la Plana, i pels racons, galiMaties.

Testimoni. El 1997 vaig autoeditar el recull 24 Masurques Diatòniques
Progressives. La portada, un linòleum de l'autor, tirada (aprox.) 70 originals numerats. Peramoralart Edicions. Relligat a casa. Després en vingueren dues edicions més, amb espiral i sedé incorporat, fins arribar a la versió 2.0 que hom pot trobar al web diatonic.cat. Per amor a l’art es fan petites coses i si tenim sort -amb el pas del temps- n’anem veient les transformacions. Que tinguem sort –doncs- puig que La Mare (de Déu) dels Ous ens estima, i és clar i manifest que vivim -i gaudim- en Terra d’espores. Terra d’espores que em fa avinent aquella dita: ‘cada acordionista és com un bolet’. Sí senyor, una dita que la va dir -i la va explicar amb molt bones raons- l’autor d’aquest quadern que teniu a les mans, a qui avui, amb orgull i reverència, passo aquest testimoni.

Perepau Ximenis


 

 

  
 [cliqueu la foto per accedir als audios]

 

 

 

ELS 3 PEUS DEL GAT - UN SEDÉ AMB MOLTES DES

D de DIATÒNIC, que toca la Cati Plana, aquella nina que als 80’s compartia escena amb els vells mites de les Trobades acordionístiques del Pirineu.

Va desplegant amb joia, brins de bisonoritat la noia. 
D de DOLÇAINA tortosina, que toca en Pau Puig, prodigi de la natura, eixint de Vinaròs i escampant-la en totes les direccions de la rosa dels vents.

Ens n’arriba airós el tornaveu, amb tonalitats d’arreu.
D de DOBLE BAIX, com dirien en anglès, però és com dir CONTRABAIX si ho diem en català, que toca en Custodio Muñoz, músic amb gran trajectòria.

Toca ritmes i harmonies, però quan cal fa melodies.
D de DIÀFAN, l’espai sonor que representen: el Triangle musical, que en Xavier Batllés esbossa i fins interpreta com cal. Una Sonateta aborígen, eixida del prolífic obrador, d’en Marcel Caselles -l'autor. O la Controvèrsia i acord, que en Ximo Caffarena ha sabut dur a bon port.
D de DELIKATESSEN: 5
 Exercicis d’estil, que en Conrad Setó ens presenta, relligadets amb un fil. Chorisset de cantinela, servit calent-calent pel mateix Sergi Sirvent. Hi ha també El Bonsai de l’oncle, que potser un dia de festa, va inspirar l’Eduard Iniesta, ... sense oblidar Lo Milloret, el contrapàs, ailàs, aquí no puc ser imparcial, que aquest títol em delata, i per tant no en feu cabal.

 D de DEFUGIR, perquè defuig tòpics el sedé, sí, és un altre tòpic, ja ho sé, però és indubtable que ho fa, i ningú no ho podrà negar, puix la música l’han comandat, que fós escrita amb total llibertat.

 D de DEIXONDIT, perquè crec que li escau, el sedé és fresc però no és altiu, ans vital i alliberat, i així per tot plegat, trobo adient l’adjectiu.

D de DIVERTIT, és a dir: més que distret, perquè és enjoguessat, imaginari i DIVERS, i et millora l’estat d’ànim el dia que estàs dispers.

i ja per anar acabant ...

 D de DIRECTE, perquè volen fer una gira, i penso que déunidó, perquè segons que ells ens escriuen, tenen gran DISPOSICIÓ per realitzar els concerts, tant se val si els ho DEMANEN, en primavera o tardor.

 

 

 

12-3-15 - 2

 

 

12-3-15 - 1

 

 

ESCOLTA COM SONA:

Track 9: Lo Milloret, el Contrapàs

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.